Pedres

Font: revista Horizonte

El Congost del Clop

Comprendre el misteri universal és una empresa molt complicada. Molt més si no comptem amb segones opinions. Això vol dir que només tenim el nostre raonament humà per desxifrar quelcom que està molt per sobre de nosaltres. Des de l'aparent soledat de l'ésser humà al sistema solar, no podem sino aspirar a donar explicacions segons les nostres lleis físiques a un misteri que afecta a tots els racons de l'espai. Un treball atrevit, sens dubte. 

Per això, és més que recomanable conèixer i entendre el món que ens rodeja, el que està fet expressament per nosaltres, per a la nostra vida. Si no sabem res de les pedres que ens envolten, difícilment sabrem de nosaltres mateixos i molt menys de el que hi ha més enllà del que anomenem Terra. Les pedres són testimonis inescrutables i imperturbables de la nostra existència. Són els jutges absoluts que resten solemnes, inalterables, són la nostra història i la del món, continents d'aigua, de vida, d'energies. Símbols del pas del temps, de l'home antic, de les tradicions, de les llegendes. Refugi inmemorial per a l'home, les pedres són el lligam més evident que tenim amb aquest món que viatja milions de km en el buit cada un dels nostres dies. per això les hem d'entendre, les hem de sentir. 

Només així podem començar a adonar-nos de la nostra petita dimensió i del respecte que ens han de merèixer. El nostre segon de vida al calendari còsmic el debem en gran mesura, a les pedres.

"Las piedras no ofenden; nada  

codician. Tan solo piden 

amor a todos, y piden

amor aún a la Nada."

César Vallejo

Jordi Girbén, el guia de les pedres